NO HO HAURIA DE FER
Al Roger li encarreguen de fer un discurs d’un funeral que evidentment no vol fer i que evidentment farà. Com es pot resumir la totalitat de quilos viscuts de la persona en un link in bio? Un difunt és idealitzat immediatament per haver adquirit la categoria prèmium de cadàver. Però és realment just i necessari? Un enterrament no és una mica com un casament a cegues definitiu? És la celebració del final. Perdoneu, he sentit celebració?
Amb un humor que reflexiona sobre el comportament i els motius gravíssims que s’amaguen en les accions mundanes, rere el gest desagradable i mal considerat, per exemple d’ensumar-se les aixelles en públic, hi veiem que no deixa de ser un gest de pertinença social, “m’ensumo per ser la millor versió de mi”, m’ensumo per estimar-vos. I així tot el contracte social és material per veure com som més fills de la ironia que de l’amor del pròxim.
