El ministre austríac d’afers exteriors Klemens von Metternich sap que les revolucions s’han d’aturar abans no comencin. Amb aquest objectiu, ha convidat els mandataris de Rússia, Anglaterra i Prússia a passar uns dies a Viena. Poc s’imagina que la notícia de la celebració del congrés atraurà la curiositat de tots el governs del món i que el que havia de ser una reunió senzilla es convertirà en una festa multitudinària que s’allargarà més enllà de nou mesos. No és fàcil separar les negociacions territorials dels conflictes amorosos, els debats ideològics de les simples lluites d’ego… Costa saber quan estem celebrant i quan estem fent feina. Mentrestant, les ampolles de xampany comencen a acabar-se, les safates de menjar són cada cop més escasses i el retorn d’un antic enemic ens fa pensar, per un moment, que potser les coses podrien ser d’una altra manera. El delegat belga Charles-Joseph de Ligne escriu en una carta: “El congrés no avança, balla.”
