LA MALA DICCIÓ completa la “Trilogia del Lament”, amb la que Jordi Oriol reinterpreta tres tragèdies Shakes-pearianes tot posant la pròpia paraula al centre de l’acció per poder reflexionar sobre les paradoxes que la llengua crea en els éssers humans. Si la LA CAIGUDA D’AMLET (o La Caiguda de l’ac) (2007) pervertia “Hamlet” amb un sol personatge, i L’EMPESTAT (2015) pervertia “La Tempesta” amb dos personatges, aquesta darrera creació s’inspira amb “Macbeth”, posant en escena 3 personatges que traslladen, a dia d’avui, no tant el tema de l’ambició per posseir el poder, sinó en com actuem posseïts per aquest.
Estem sota els efectes d’un encanteri que ens fa viure encegats pel capital –istme actual entre el dalt i el baix, i entre el bé i el mal–. I, per gràcia geogràfica i l’evident polaritat, ens ha tocat tenir el poder i la il·lusió de llibertat. I amb aquestes hem jugat: dominats pel poder i eternament insatisfets, tant, que hem abusat de la nostra autoritat, i els nostres crims innombrables han dut el món al límit del col·lapse.
Conscients, ara, vivim temps de remordiments, i a la nit sentim mals sons que ens arrenquen el son. Un cop destruït el món natural, sols ens queda aquest món abarrotat del llenguatge. Ens ha caigut una maledicció per haver dut la mà a l’addicció.
No hay funciones disponibles.
